Els Confrares: ingrés i obligacions.

En l'article 8 de la reforma de 1893 precisava que havien d'admetre's a tots aquells devots que per a satisfer la seua pietat volgueren "obsequiar devotament la Mare de Déu Santíssima del Rosario".

Per a poder ser confrare segons regulaven els articles 2, 3 i 4 dels estatuts de 1907, s'havia de sol·licitar personalment al prior o director, càrrec que requeia en el rector o vicari de la parròquia i, posteriorment, després de ser acceptat, havia de ser inscrit amb noms i cognoms en el llibre canònic de la confraria i comprometre's a complir amb els deures de la mateixa. Podia ingressar en la confraria qualsevol persona que estiguera batejada, sense importar estat o condició.

Als nous confrares no li'ls exigia per a l'ingrés el pagament d'una entrada, encara que havia sigut tònica habitual al llarg del segle XIX el pagament d'una quota anual.

En l'article 8 dels estatuts de 1907 es regulava que no era convenient obligar els confrares al pagament d'una quota fixa anual però sí que contribuir amb una almoina voluntària per a cobrir els gastos de la confraria.

En esta època la Confraria estava dividida en dos seccions, una formada pels fadrins i una altra per la resta de devots, tant hòmens com dones.

Els fadrins guardaven els seus útils en la capella externa que existia adossada a l'església del Convent de la Mare de Déu de muntanya-Sió en l a banda nord, la qual seria destruïda durant la Guerra Civil (1936-1939). Des d'esta tradicionalment es formaven les processons per a l'inici del rés del Rosari del mes d'Octubre.

Entre altres obligacions, els confrares, segons regulava els articles 5 i 6 dels estatuts de 1907, havien de resar cada setmana almenys un rosari sencer, meditant els quinze misteris; això ho podien fer tot en un sol dia o bé repartit en diversos.

Igualment, segons l'article 7, tenien obligació de posseir individualment un rosari beneït i portar-ho amb si o conservar-ho en un lloc destacat de la seua habitació, i donar-li culte com a les imatges i altres objectes sagrats.

En els últims estatuts aprovats l'11 de març del 2004, desapareixen les seccions anteriorment referenciades i separades de fadrins i la resta de devots casats, unint-los tot en una secció.

En l'article 8 dels mateixos indica els que no poden ser admesos a la confraria, a saber:

Aquells que han abandonat públicament la fe catòlica, o s'han allunyat de la comunió eclesiàstica. I els que hagen incorregut en alguna pena canònica.

L'article 9 parla de les obligacions i deures dels confrares:

• Complir el que disposen els Estatuts, el que acorda vàlidament en les Assemblees Generals i la Junta Directiva.
• Col·laborar i participar activament en les activitats i reunions que organitze l'Associació per al compliment dels seus fins. (Els Fins i Activitats de la Confraria els pots veure desglossats en l'apartat "ELS QUE SOM") (Fent clic ací)
• Participar amb veu i vot en les Assemblees de la Confraria, triar i ser triat per als càrrecs directius.

Nombre de Confrares.

El nombre de confrares al llarg del temps mai va ser fix i ha anat variant depenent de les èpoques d'acord amb els moviments socials dels temps.

A continuació es mostra el moviment de confrares durant els últims anys de la Confraria:

anar al principi

© Confraria Mare de Déu del Rosari i Sant Lluís Gonzaga - Torrent (València)